DONA, ETS COM LA LLUNA

DONA, ETS COM LA LLUNA.

Creixent i embarassada, 

Constant i constel.lada,

Minvant i costeruda.

Que dóne llum a les ciutats,

I espelmes de goig a la vida.

Dona, lluna, pruna

Pell de malva enrosada,

Alosa i suor de gavina.

Paul Gauguin, et pintaria a Tahití

Amb una bata llarga d'organdí,

I una magnòlia a la mà

Replegada del jardí,

com un pomell.

Ja saps, com aquella musa

anomenada Vahine no te ví

Mig camussa,

I que posava per a ell

Tota enamorada.

I Sorolla...

D'un ràpid traç,

Et mesclaria blava,

al llenç del maig sedàs.

per l'esquitxell espumós de la mar.

Tu, amb una pamela beig pomposa,

I el teu somriure de rizoma alveolat,

Dins de la platja vespertina.

Agafada a un flabell de pètal arenós,

Per la cotissa d'un aigua repentina.

I encara tant repleta d'un sol

Que per les vesprades, és llarg i oliós.

Dona...

Ets el brostam d’una olivera,

O encara aquella flor d’un ametler,

I la fruita dolça de la figuera.

Dona, núvol

Roseta blanca i cirera.

Esquerpa emprada de l'enyor.

Aigualera.

Dona...

Ets cornisa Mediterrània,

Vinguda qui sap, si d'Atlántica brisaina

O de l'oceà Pacífic,

Ets un sèpal lanceolat.

Que t’extens encara horitzontal,

Cotiledònia i conterrànea,

Com un sol repanxolat...

Fins a Bolívia,

Fins a Moldàvia.

Fins a Guinea,

Fins a Rabat.

BEGO MUÑOZ MATEU

* VI Premi de Poesia Dia de la Dona de Moncofar, 2006.